L’apoderament de les dones s’entén com el procés a través del qual aquestes es transformen en agents actius de les seves vides personals i col·lectives. Això significa una presa de poder per promoure canvis en la seva situació personal (podran gaudir de major autoestima, autonomia, accés a recursos i participació social i política) i en la seva situació social (el reconeixement d’aquesta autonomia li permetrà canviar les desigualtats que les afecten)¹⁵.

“Han passat seixanta anys des que els fundadors de les Nacions Unides consagressin, a la primera pàgina de la nostra Carta, la igualtat de drets d’homes i dones. Des de llavors, successius estudis ens han ensenyat que no hi ha un instrument més eficaç de desenvolupament que l'apoderament de la dona. No hi ha cap altra política que tingui iguals possibilitats d’elevar la productivitat econòmica o reduir les taxes de mortalitat de nens i nenes menors d’un any i de les mares. Cap altra política no és tan precisa per millorar la nutrició i promoure la salut, inclosa la prevenció del VIH. Cap altra política no és més eficaç per assegurar les oportunitats d’educació de la pròxima generació. I també m’aventuraré a dir que cap política no és més important per prevenir conflictes o per aconseguir la reconciliació quan el conflicte arriba a la seva fi. Però, siguin quins siguin els beneficis molt reals d'efectuar inversions en la dona, el fet més important continua sent que les pròpies dones tenen dret a viure en condicions de dignitat, protegides contra la misèria i la por”.

Kofi Annan. Exsecretari General de Nacions Unides

Donada la importància de les estratègies d’apoderament de les dones, sovint l’apoderament resulta una de les dimensions usades per a l’anàlisi de la situació i evolució de les iniquitats de gènere. Social Watch, per exemple, l’utilitza juntament amb l’educació i l’activitat econòmica per calcular l’IEG anteriorment esmentat. En el darrer informe, Social Watch, anuncià que l’evolució global de l’apoderament és promissòria, ja que la majoria dels països n’estan mostrant progrés; però, tot i  així, val a dir que dels tres factors analitzats en resulta, amb diferència, la major escletxa a superar.
 

¹⁵ Bastardes, C. i Franco, L. “Estudi-Diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes”. Comissió de gènere de la FCONGD. 2006.