Per analitzar com els condicionants de gènere impedeixen l’accés a la salut, no només hem de posar la mirada sobre els serveis de salut, sinó que hem de recórrer a les ciències socials per entendre perquè funciona o no una intervenció en salut. Sovint s’utilitzen models que faciliten i resumeixen els factors més importants que afecten l’accés a la salut ¹¹ (veure figura 2).

Figura 2. Variables que influeixen en la presa de decisió

En primer lloc cal una informació que permeti relacionar en l’individu o la comunitat uns símptomes amb una malaltia o unes mesures que cal implementar per evitar-la. Seran la percepció de la gravetat i el reconeixement de risc de malaltia i la percepció de la susceptibilitat les que generaran una interpretació de la malaltia. Aquesta interpretació portarà o no a prendre una decisió davant el problema.

Aquesta decisió estarà influenciada per les experiències prèvies d’aquella persona o família, per la pressió i context social, i per les limitacions estructurals (socials, institucionals i econòmiques). També tindran un paper important els criteris que serveixen per avaluar si l’Estat està oferint a la seva població gaudir del dret a la salut –és a dir, disponibilitat, accessibilitat, qualitat i acceptabilitat dels béns i serveis de salut-. Si, per exemple, una persona percep que dedica molt de temps al desplaçament fins al centre de salut i en el centre de salut, així com molts diners per al transport, o percep que perd moltes hores de feina, i per tant d’ingressos, inevitablement aquests factors influenciaran en la seva decisió.

Una vegada presa la decisió, es pensarà si resoldre-ho a casa, amb la medicina tradicional o amb la medicina occidental. I una vegada superada l’afecció, hi haurà una avaluació que influirà en futures interpretacions de la malaltia.

La salut de les dones inclou el seu benestar emocional, social i físic, el qual està determinat per les característiques biològiques, però també pel context social, polític i econòmic en què viuen. Així ho va assenyalar la Plataforma d'Acció de la Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing, 1995). Per tant, la desigualtat en aquests factors és un dels principals obstacles perquè les dones puguin exercir el seu dret a la salut.

Tradicionalment, s’ha suposat que les diferents necessitats en matèria d’atenció sanitària entre les dones i els homes eren degudes exclusivament als seus diferents papers en la reproducció. Però en els últims anys, gràcies a l’anàlisi de gènere, s’ha ampliat la comprensió dels problemes de salut d’homes i dones alhora que s’ha assenyalat la influència que per a la dona té el seu paper de subordinació social respecte a l’home en el manteniment i recuperació de la seva pròpia salut.

Aquesta subordinació és patent en moltes de les malalties que amb major freqüència pateixen les dones en totes les etapes de la seva vida, ja que des del seu naixement les dones estan ja exposades a patir els rols de gènere imposats en la societat que poden ser causa de les seves malalties, per exemple:

• Els problemes de salut sexual i reproductiva, entre els quals es pot assenyalar la mortalitat associada a l’embaràs, el part i el postpart. Cada any moren més de mig milió de dones durant el part i l’embaràs.

  Les dones en els països en vies de desenvolupament tenen un risc molt elevat de morir durant el part o l’embaràs. Aquest risc l’hauran d’afrontar diverses vegades al llarg de la seva vida, especialment en els països on hi ha altes taxes de fecunditat. Entre les causes de mortalitat materna trobem: hemorràgia severa, avortaments insegurs i manca d’atenció per personal entrenat durant l’embaràs que detectin els casos d’urgències obstètriques, entre d’altres.

• També les malalties de transmissió sexual (sífilis, gonorrea, etc. i la infecció amb el VIH/SIDA).

  El cas del VIH mostra, potser, una de les desigualtats més radicals en les relacions de poder entre homes i dones. A molts països en vies de desenvolupament, les iniquitats, la pressió social, les falses creences i la falta d’educació sobre el virus fan que la dona resulti més vulnerable davant la infecció pel VIH que els homes. Segons la coalició Global sobre la SIDA i Dones, en alguns dels països més afectats (Sud-àfrica, Zimbabwe i Zàmbia) les dones joves entre 15 i 24 anys tenen fins a cinc vegades més possibilitats de ser infectades que els homes joves¹².

• La malnutrició. Una persona desnodrida té un organisme debilitat, amb més possibilitats de contraure malalties i menys defenses per afrontar-les. La desnutrició crònica també s’associa a més del 50% de les morts d’infants.
  En el cas de les dones embarassades, hi ha més necessitats energètiques per cobrir, i la malnutrició pot determinar el grau d’anèmia amb què arriba una dona al moment del part i, per tant, el risc de patir hemorràgies severes.

• Les conseqüències de la violència, en forma de dany físic, discapacitat o lesió, a més del dany psicològic.

• Les afeccions respiratòries, els problemes de salut mental i el càncer de mama, entre d’altres.
   

¹¹ Muela J. et al. Malaria in Pregnancy: What can the Social Sciences Contribute?. PLoS Medicine. April 2007. Volume 4. Issue 4. e92

¹² Make it matter. 10 key advocacy messages to prevent hiv in girls and young women. UNFPA. http://www.unfpa.org/upload/lib_pub_file/754_filename_makeitmatter.pdf