Als anys 70, sorgeix l’enfocament de Dones en el Desenvolupament (MED) amb l’objectiu d’integrar les dones en el desenvolupament, aprofitant les seves capacitats productives i el seu reconegut paper en l’economia familiar, i no com a simples receptores dels programes , .

Aquesta estratègia té algunes deficiències, com la invisibilitat de les relacions de gènere o la posició de subordinació de les dones en la presa de decisions.

Posteriorment, va sorgir l’enfocament de Gènere en el Desenvolupament (GED) amb l’objectiu d’anar més enllà i no només incorporar les dones al desenvolupament o redistribuir els recursos econòmics. L’enfocament GED pretén major equitat entre homes i dones, i això vol dir un canvi en les relacions de gènere, que s’aconseguirà amb l’estratègia d’apoderament de les dones sorgida als anys 80 i ratificada a la IV Conferència Mundial Sobre la Dona (Beijing, 1995).

¹³ Bastardes, C. i Franco, L. “Estudi-Diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes”. Comissió de gènere de la FCONGD. 2006.
¹⁴ Sojo, D., Sierra, B. López, I. “Salud y Género. Guía práctica para profesionales de la cooperación”. Médicos del Mundo. 2002.