Per tal d’assolir l’objectiu de l’enfocament de GED, s’introdueixen eines i termes com: l’anàlisi de gènere que facilita la informació des d’aquest punt de vista i la perspectiva de gènere, que serà de gran utilitat en el plantejament polític, teòric i tècnic. Aquesta perspectiva proposa una modificació de les estructures de desigualtat de gènere en tots els nivells de vida i per tant, una “deconstrucció” del paradigma androcèntric, el qual significa “una visió del món i de les coses des del punt de vista teòric i del coneixement, en què els homes són el centre i la mesura de totes elles, fan invisible tota la resta, com són les aportacions i les contribucions de les dones en la societat” ¹⁶.

L’estratègia de Gender mainstreaming o institucionalització de la perspectiva de gènere, també assumida per l’enfocament GED i la IV Conferència Mundial Sobre la Dona (Beijing, 1995), vol situar les qüestions d’igualtat de gènere en el centre de les decisions polítiques, de les estructures institucionals i dels mecanismes de distribució de recursos ¹⁷. La manera d’assolir-ho és a través de:

• Les unitats específiques de gènere. La funció de les quals és realitzar recerca i accions específiques sobre la situació de les dones.
• Transversalitat de gènere, és a dir, entendre el gènere de manera transversal, evitant que quedi relegat a unes àrees específiques, i així transformar les dinàmiques i els valors masculins que imperen en la societat.

¹⁶ Bastardes, C. i Franco, L. “Estudi-Diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes”. Comissió de gènere de la FCONGD. 2006.
¹⁷ López, I. “Mainstreaming de Género e implicaciones para la práctica de las organizaciones”. Segon seminari de Gènere en el Desenvolupament de la FCONGD a Barcelona. 2002.