La República Democràtica del Congo (RDC) és un país especialment vulnerable pels gairebé 10 anys de conflictes armats que han provocat una gran fragilitat de l’estructura de l’Estat i una devastadora situació social. Des de l’inici de la guerra l’any 1997, un dels indicadors més dramàtics del conflicte que viu l’Est de la RDC és el nombre de casos de violència sexual (VS) registrats per les organitzacions humanitàries i els organismes de les Nacions Unides. Tots els grups armats en el conflicte han utilitzat la violència sexual com a arma de guerra. Això ha provocat que en l’actualitat aquest tipus de violència s’hagi convertit no només en l’amenaça més gran contra la salut sexual i reproductiva de les dones sinó també de la seva salut mental en aquesta regió de la RDC, segons denuncia l’Organització Mundial de la Salut. Milers de dones i infants han estat víctimes de violacions i agressions sexuals comeses de manera sistemàtica per forces combatents.

La VS es dóna en un context marcat per la pobresa, la manca de centres mèdics per atendre les víctimes, el risc que suposa patir un embaràs en aquest context, el risc de contagi de malalties de transmissió sexual (MTS), entre les quals cal no oblidar el VIH/SIDA. Però a més, el problema de les violacions, pel context en què es dóna, va encara molt més enllà: sovint la víctima no explica mai el què li ha passat per por a represàlies, sobretot si l’agressor és una persona uniformada del poble. D’altra banda, si ho explica, la víctima corre el risc de ser rebutjada pel marit -encara hi ha la creença que les víctimes han estat còmplices dels fets-. El rebuig i l’estigmatització de la víctima és un altra realitat que la víctima ha de patir. Tot això, juntament amb el mal funcionament del sistema judicial, fa que les víctimes estiguin poc disposades a denunciar els fets.

Malgrat els esforços de la comunitat internacional, nacional i local pel restabliment de la pau a través del procés de democratització que va portar a l’organització de les primeres eleccions democràtiques, el fenomen de la violència sexual a la RDC és lluny de solucionar-se. El nombre de casos no para d’augmentar.

Així, des d’octubre de 2006 Farmamundi, amb el suport l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona, treballa a l’Est de la RDC en un projecte d’atenció a les víctimes de violència sexual amb una ONG local: FEPSI: Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégral. FEPSI és una associació femenina amb vocació sociosanitària. Aquesta ONG fou creada a Butembo (territori de Lubero, província de Nord Kivu)  l’any 2000 per 15 dones, la majoria d’elles infermeres, totes elles motivades amb la idea de participar activament al desenvolupament integral de la persona humana en el seu territori. La seu social de l’entitat és a Butembo, essent el seu radi d’acció la Província de Nord Kivu.

Aquest projecte pretén un doble objectiu: l’assistència mèdica i psicosocial de les víctimes de violència sexual, per una banda, i la sensibilització comunitària, per l’altra.

Per tal de poder garantir una bona assistència mèdica i psicosocial el projecte fa molt èmfasi en la formació del personal sanitari que atén les víctimes (tant a nivell físic com psicològic) i en el proveïment dels medicaments necessaris per poder tractar de manera gratuïta les diferents afeccions que presenten aquestes persones. Si la persona arriba al centre abans de les 72 hores postagressió se la tracta amb el kit PEP (Post Exposure Profilaxy) per tal d’evitar un embaràs i/o que aquesta persona contregui el VIH i altres MTS.

L’assistència psicosocial també preveu la donació d’una parella de cabres per tal que la persona pugui ser autònoma econòmicament i recuperi l’autoestima.

Les agressions es donen majoritàriament a les zones rurals, en petites comunitats. Per aquest motiu també és molt important el treball que es fa amb les conselleres, persones molt valorades i respectades per la comunitat. Són a elles a qui s’adrecen les persones que han estat violades i, per tant, són persones que han de saber escoltar i fer el primer acompanyament. Les conselleres acompanyaran aquestes persones a Butembo, on FEPSI hi té l’hospital, nou gràcies al projecte.

D’altra banda, com dèiem, la sensibilització és l’altre gran eix del projecte. La finalitat de les sessions de sensibilització és que la població prengui consciència de la problemàtica de les violacions i de tot el que implica. Es remarca molt que la persona violada és sempre una víctima i mai una còmplice i es parla de la importància que aquesta persona no sigui rebutjada per l’entorn. Es pretén que les persones violades vagin als centres mèdics indicats per tal de ser ateses sense por a ser estigmatitzades i de la importància d’arribar-hi abans de les 72 hores postviolació pels motius mencionats anteriorment.