La Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib (RSMLAC) va ser creada l’any 1984 durant la Primera Trobada Regional de Salut de les Dones a Tenza, Colòmbia. Allà, més de 60 dones procedents de tretze països de la regió llatinoamericana i del Carib, reunides per proposar des de diferents realitats i experiències una nova visió sobre salut de les dones, van acordar la formació d’aquesta xarxa que va iniciar la seva acció amb el llegat històric del feminisme i del moviment de salut de les dones. Es va constituir així com una instància de coordinació en l’àmbit regional que va cohesionar les activitats dels grups entorn d’objectius i estratègies d’acció comunes, dirigides a promoure la salut i els drets humans de les dones, especialment els seus drets sexuals i reproductius.

La validesa de la xarxa de salut com a organisme polític del moviment de dones va quedar clarament demostrada el 1991, quan es va realitzar a Santiago de Xile una Reunió Regional de Treball amb nombroses integrants de la xarxa, on es van discutir temes prioritaris com les polítiques de població, l’ embaràs en adolescents, la SIDA i l’avortament induït. Això va donar la pauta de quines eren algunes de les problemàtiques que havien de ser abordades amb urgència, des de la perspectiva de les dones i l’enfocament de gènere. Una altra reunió de similar importància va ser la de "Dones i Polítiques de Població", organitzada per la RSMLAC a Mèxic l’any 1993. Al llarg d’aquesta es va visibilitzar una vegada més el compromís d’aquesta xarxa en els temes de les dones, població i desenvolupament, així com la seva capacitat per fer interlocució i incidència amb diferents actors socials involucrats en aquestes àrees.

En la seva qualitat de xarxa, des dels inicis es va proposar consolidar un sistema d’informació i comunicació a través de les seves publicacions -avui la Revista Dona Salut i els Quaderns Dona i Salut- on es comparteixen experiències de les organitzacions que formen part i s’analitzen temes prioritaris sobre salut de les dones i drets.

En col·laboració amb altres xarxes mundials, regionals i nacionals, la xarxa promou campanyes d’activisme sobre temes prioritaris en salut de la dona, tals com la despenalització de l’avortament i l’accés universal a l’atenció de salut. Així mateix, ha donat suport a grups llatinoamericans i del Carib que han respost les crides a l’acció coordinats per la xarxa durant el 28 de maig, Dia Internacional d'Acció per la Salut de la Dona, i el 25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència contra les Dones.

En una etapa posterior, la xarxa ha incorporat les següents estratègies d’acció: formació de recursos humans en salut integral de la dona amb perspectiva de gènere a través de la Universitat Itinerant; suport a la formulació de polítiques públiques favorables a les dones a través de la interlocució amb sectors governamentals i legislatius, monitoratge de la implementació dels acords del Programa d'Acció de la Conferència sobre Població i Desenvolupament del Caire (CIPD) i d’altres cimeres mundials, i enfortiment de l’articulació regional amb les xarxes, organitzacions i persones que treballen en salut de les dones, entre d’altres.