Entrevista realitzada per Natalia Ruiz Diaz de IPS a Susana Chiarotti, experta en violència contra les dones a Llatinoamèrica.

ASUNCION, May 19 (IPS) – El recompte de casos de violència masclista o sexista separadament mostra que “el que està passant és pràcticament un genocidi i està ocult”, diu Susana Chiarotti, coordinadora del Comitè d’Experts en Violència (CEVI) que segueix la implementació de la Convenció de Belém do Pará.

La Convenció Interamericana en Prevenció, Càstig i Eradicació de la Violència contra les dones, adoptat a Brasil a la ciutat de Belém do Pará l’any 1994 per 34 membres de l’Organització dels Estats Americans (OAS), defineix totes les formes de violència de gènere com un abús dels drets humans, i estipula mesures per eradicar-la.

Chiarotti, advocada argentina i activista del moviment regional dels drets de les dones, és també coordinadora de la organització no governamental  Comitè de Llationoamèrica i Carib per a la defensa dels Drets de les Dones (CLADEM), que està actiu a 17 països.

Durant la visita a Asunción, Paraguay, la coordinadora del CEVI que forma part de l’OAS, però que treblla independentment, va parlar amb Inter Press Service (IPS) sobre el progrés assolit en els darrers anys i tot el que s’ha de fer per eliminar la violència contra les dones a tots els nivells de la societat de Llatinoamèrica.

IPS: Quins progressos s’han de fer a Llatinoamèrica per eradicar la violència contra les dones des de que es va adoptar la Convenció?

SUSANA CHIAROTTI: Si comparem la situació actual amb la de 30 anys enrere, veurem que s’han fet passos enormes. Tenir una convenció i desenvolupar un mecanisme, començar a tenir lleis integrades en violència de gènere i en violència domèstica, ja és alguna cosa.

Des d’aquesta perspectiva, els assoliments són extremadament significants, perquè el canvi cultural és molt lent i en 30 anys hem avançat bastant.

Però ara hem d’avançar cap a una segona generació de lleis contra la violència, que cobreixin qualsevol àrea. També, hem d’introduir nous mòduls en les normes de les escoles que estiguin més en la línia actual. Això donaria eines més efectives i millor preparació, gent més interessada en no comportar-se com a primitius, com encara està passant en moltes àrees.

IPS: La Convenció es veu com un instrument per combatre la violència física, psicològica i sexual contra les dones a la família o en les relacions personals. Però quin és realment l’abast d’aquesta?

SC: La Convenció diu que els estats estan obligats a prevenir, castigar i eradicar la violència contra les dones a l’esfera domèstica, a la comunitat i a l’estat. Per tant, els estats que van signar la Convenció de Belém do Pará, es van comprometre també a prendre accions en aquestes dues darreres àrees també.

Quan el Comitè d’Experts va començar la seva tasca, vam haver d’analitzar la violència contra les dones amb tots els governs i identificar els problemes més comuns. Vam trobar que eren bàsicament quatre: el marc legal, l’accés a la justícia, els pressupostos i les estadístiques.

Vam detectar també que la majoria de països han aprovat lleis que només apliquen en l’esfera domèstica, però que no han integrat les lleis que incloguin la comunitat i l’estat, tal i com la Convenció requereix.

Per tant hi ha un buit legal en el camp de la protecció de les dones. Un dels pocs països que ha integrat les lleis és Brasil. La majoria de països tenen lleis neutrals que es refereixen només a la violència domèstica i amb una nul·la protecció en les altres dues àrees.

IPS: En què consisteix la violència contra les dones a la comunitat i a l’estat?

SC: La violència a la comunitat és molt important perquè és on, per exemple, trobem la violència als mitjans de comunicació, que perpetuen els estereotips discriminatoris. La publicitat, n’és un bon exemple.

Un cas força revelador va implicar a l’empresa Volkswagen de Brazil. El concessionari de Volkswagen a l’estat de Rio Grie do Norte, que també repara els cotxes malmesos en accidents, va llençar una campanya de publicitat mostrant la cara d’una dona maltractada amb l’eslògan: “Vine i nosaltres l’arreglarem”

Quan l’Associació de Drets Humans d’aquell estat i CLADEM vam protestar al concessionari, un periodista local va dir: "Aquestes amargades feministes que probablement vesteixen austeres i tenen bigotis i que no coneixen la glòria de Déu, no aprecien la creativitat i no tenen sentit de l'humor”.

Volgswagen Brazil va ignorar la protesta i les organitzacions van queixar-se l’empresa mare d’Alemanya, qui ràpidament va anul·lar el contracte amb aquest concessionari i va finançar seminaris amb publicistes per dissuadir-los de fer publicitat sexista o de promoure la violència contra les dones.

Això és el que vol dir violencia als mitjans. No tenim eines per lluitar contra això.

I com a violència de l’estat, hem de recordar que les democràcies dels nostres països estan en procés de ser construïdes, perquè venim de dictadures que han deixat seqüeles d’autoritat en moltes institucions, com: la família, l’escola, els hospitals, els centres psiquiàtrics o les presons, on l’ordre i la disciplina es confonen amb l’autoritarisme.

Hem de treballar per eradicar aquest tipus de coses. Per exemple, hem de treballar en la violència obstètrica, que s’imposa a les dones que van als hospitals a parir o en el consell sobre salut sexual o reproductiva.

IPS: Ara existeixen lleis bones i severes a la regió, però les gràfiques de crims de gènere són alarmants. Què es necessita per superar la situació?

SC: El femicidi (un terme per misògins o assassins de dones) ha de ser combatut des de diferents angles, que inclouen les forces de seguretat, els mitjans de comunicació i els estudis sociològics. No és necessari tenir una categoria especial pròpia en el codi criminal.

Alguns països, com Costa Rica i Guatemala, tenen ja una llei específica pel femicidi. Altres països poden fer progressos en la prevenció del femicidi, sense encoratjar la violència contra dones, no disculpant aquesta en excepcions passionals o d’honor o per altres raons. Per tant, es poden prendre mesures per prevenir els femicidis.

IPS: Com és d’important que els crims de gènere es tinguin en compte separadament?

SC: Aquest és un pas nou i molt important. Els observatoris que nosaltres preveiem per la regió per comptabilitzar quantes morts de dones han estat per violència de gènere, poden mostrar-nos un reflex de la societat.

Abans els crims de gènere no eren comptats, eren classificats com a crims passionals i eren oblidats en el temps. Ara seran comptats i serem capaços de demostrar que el que està passant és pràcticament un genocidi, i que està ocult.

Si el mateix número de persones que eren matades per pertànyer a certs grups ètnics o grups especials, per ser negres, jueus, indígenes, la gent reaccionaria diferent. Però elles són dones, i desafortunadament la gent és insensible.

IPS: Tenen poder els polítics i especialment els governs per aportar alguna cosa?

SC: Els governs mantenen en aparença una conducta política correcta, i molts intenten ser conscients del problema. No puc saber de tot si el que diuen és el que realment senten en els seus cors.

No dubto que haurem d’esperar fins que tinguem dirigents més compromesos, conscients i sincerament preocupats. Aleshores tindrem polítiques serioses que tindran suport i estaran finançades.

IPS: Com poden les dones, víctimes de la cultura sexista que està tan arrelada a la regió, afrontar el problema?

SC: Les dones som cada vegada més fortes i menys tolerants amb el sexisme i masclisme. Podem, també, modelar els nous rols de les nostres filles i nétes, mostrant models de dones que són líders fortes. Fa trenta anys era estrany trobar dones als mitjans o presidentes o legisladores. Actualment  estem definint diferents models i creant la nostra pròpia genealogia. Quan un home parla, es refereix a la genealogia masculina. Ara les dones estem validant-nos a nosaltres mateixes i fent la nostra pròpia història.

Font: http://www.ipsnews.net/news.asp?idnews=46903