El passat 18 de juny va finalitzar la Mostra de films i documentals “Salut per al desenvolupament” que a través de 5 documentals s’ha centrat en la temàtica de gènere i salut. La mostra va ser introduïda per la primera taula rodona anual que es va celebrar el 12 de maig al Pati Manning de Barcelona sota el títol “Marc conceptual de gènere i salut”.

Aquesta primera taula rodona tenia per objectiu presentar el vincle entre el gènere i la salut, conceptualitzar-ho i explicar alguna experiència sobre la dificultat d’accés a la salut condicionada per qüestions de gènere.

Per a aquesta taula vam comptar amb la presentació i moderació de Sara Cuentas, membre de l’ONGD InteRed, vocal de gènere de la Federació Catalana d’ONGD i membre del Consell Assessor de la campanya. I hi van participar Carme Valls-Llobet, metgessa, presidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i membre del Consell Assessor de la campanya, que va fer èmfasi en la necessitat d’evitar la masculinització que ha patit des de sempre la medicina i posar la mirada en la salut des de la perspectiva de les dones. Seguidament va intervenir Giulia Tamayo, advocada responsable del Departament d’investigació i polítiques d’Amnistia Internacional i autora de diverses investigacions del Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la defensa dels Drets de les Dones (CLADEM), com l’estudi Nada personal, sobre l’aplicació de l’anticoncepció quirúrgica al Perú durant el govern de Fugimori. Tamayo va fer un repàs històric al cas del Perú en quant a les polítiques de salut i l’accés de les dones a aquests serveis. I va fer una dura crítica al comportament del President Fugimori respecte als drets de les dones, ja que aquest no va ser franc en les seves declaracions. Si bé davant al Congrés de Perú de 1995, presentava el Programa de Salud Reproductiva y Planificación Familiar 1996-2000 amb les paraules següents: “Lo justo es difundir a fondo los métodos de planificación familiar. Las mujeres peruanas deben ser dueñas de su destino”, el cas és que investigacions posteriors han demostrat que durant el període 1996 i el 2000 es van registrar 300.000 esterilitzacions forçades sobretot a poblacions indígenes camperoles del Perú.

Després de les intervencions hi va haver torn obert de paraules i entre d’altres es va destacar la importància del treball en xarxa i l’activisme dels grups de dones per demanar justícia quan els seus drets no són garantits.

Pel que fa a la Mostra de films i documentals, a la primera sessió es va projectar “Silêncio da mulher” un documental de Gabriel Mondlane, que és fruit de l’estudi antropològic del Programa de Prevenció de la Transmissió Vertical que ha dut a terme Medicus Mundi Catalunya a Moçambic.

Al debat posterior, tant el director del film, Gabriel Mondlane, com l’antropòloga i coordinadora de la investigació, Cristina Álvarez, van explicar la importància comunicativa d’un film com aquest, ja que havia permès, a les comunitats rurals de Moçambic on es projectava, obrir el debat sobre la SIDA, parlar de les pors de les dones a l’hora de negociar les relacions sexuals amb les seves parelles, del silenci que envolta aquesta malaltia i també del paper de la sogra a la família. Álvarez va remarcar molt que l’èxit del film, com a material de sensibilització a Moçambic, requeia també en que s’havia fet en el llenguatge local i amb la participació d’actors no professionals locals que havien sabut transmetre el missatge d’una manera molt clara a la població del sud del país. D’altra banda, Mondlane va destacar que després de projectar-lo a les comunitats s’havia registrat un augment de proves de detecció del virus de la SIDA com mai no s’havia vist.

A la segona sessió es van projectar dos documentals del Perú: “En peligo extremo” i “Nada personal”. Raquel Cuentas, autora juntament amb Giulia Tamayo de l’estudi “Nada personal” va explicar com es va dur a terme la recerca d’on després va sorgir el documental. Cuentas va comentar els terribles efectes secundaris que patien les dones que se’ls havien practicat les esterilitzacions quirúrgiques sense el seu consentiment, així com la importància de major accés a la informació i educació de les dones per minvar la seva vulnerabilitat. També va assenyalar que moltes dones patien trastorns psicològics i que la recuperació d’algunes era irreversible. De fet, va explicar que moltes d’elles, deu anys després se seguien preguntant perquè havien patit elles aquella aberració i que s’havia escollit el títol “Nada personal” per mostrar que no havia estat res personal cap a elles, sinó una imposició d’una política amb un objectiu, reduir la població, que requeria de quotes, i elles, havien estat les preses d’aquestes com a pures estadístiques.

A la tercera sessió es va passar el documental de la BBC “Las mamás muertas no lloran” centrat en la mortalitat materna i en les mancances del sistema de salut del Txad, però també en les possibles estratègies que es poden implementar.

Durant el debat, Vicenç Cararach, ginecòleg, consultor sénior de l’Hospital Clínic i membre del Consell assessor de la campanya i Carme Coll, ginecòloga i presidenta de la Fundació Salut i Societat Sense Fronteres amb una llarga experiència al Txad, van parlar de la dificultat de l’accés als recursos sanitaris al Txad, com també passa en d’altres països africans, i de la crua realitat que es presenta quan no hi ha accés a aquests. També va sorgir durant el debat la necessitat d’implementar eines senzilles com el partograma o l’accés a la planificació familiar, tal i com mostrava el documental quan la doctora txadiana visitava a uns homòlegs a Hondures. I arran d’això, també es va parlar de la necessitat d’apoderar les dones i fer-les partícips de la seva pròpia salut.

I finalment, a l’ultima sessió organitzada conjuntament amb la Mostra Internacional de Films de Dones es va projectar “Tapólogo”, documental que presenta el programa homònim d’atenció i prevenció de la SIDA que estan duent a terme una xarxa de dones en un assentament de barraques de Sud-àfrica. 

La codirectora del documental, Gabriela Gutiérrez, i l’antropòleg, Joan Muela, van destacar durant el debat que l’èxit d’aquesta xarxa i el projecte requeia sobretot en la implicació personal i la força de voluntat i dedicació plena de les dones que constitueixen la xarxa. Moltes d’elles també eren portadores del virus, i havien superat situacions molt complicades anteriorment, per tant sentien una gran empatia amb les dones que se’ls havia detectat el virus recentment i tenien la força per motivar-les en el seu procés de seguiment i tractament de la malaltia. 

També va ser especialment interessant quan Gutiérrez va explicar la trajectòria del bisbe sud-africà progressista Kevin Dowling, que es desmarca de les actituds conservadores de l’església i dóna suport a la xarxa, i de com d’útil seria si més d’un tingués aquesta visió de la situació i la seva fortalesa per resistir malgrat els entrebancs constants.

Amb aquestes reflexions va acabar la Taula rodona i la Mostra de films i documentals sobre els condicionants de gènere en l’accés a la salut dirigida a públic general. Tot i que l’assistència a les activitats va ser menor a l’esperada, cal destacar la implicació de les persones assistents als debats posteriors, debats que es desenvoluparen en l’ambient de respecte necessari per a un intercanvi fluid i enriquidor d’informació, visions i opinions entre totes les persones assistents als actes.

El proper mes de novembre la campanya col·laborarà amb l’IOficina de cooperació de la Universitat de Lleida i la Coordinadora d’ONGD i Moviments solidaris de Lleida en el cicle de documentals sobre els drets humans, projectant dos d’aquests documentals.

Fotos de la primera Taula rodona i la Mostra de films i documentals maig-juny 2009

Presentacions de la Taula rodona i programes de mà de la Mostra de films