El passat divendres 18 de desembre, se celebrà el 30è aniversari de la Convenció per a l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Contra la Dona (CEDAW) aprovada per l’Assemblea General de la Nacions Unides el desembre de l’any 1979.

La CEDAW va ser creada per fer visibles i denunciar les discriminacions que patien les dones; així com per definir les bases reconegudes a nivell internacional, els drets de la dona , per acabar amb tota classe de discriminació i promoure l’eliminació de les desigualtats dona/home a través d’un Programa d’Acció. Es buscava un compromís polític per part dels Estats a incloure aquesta problemàtica com a prioritat a les seves agendes polítiques. Era el primer document jurídic que serviria de base per a la feina de moviments feministes i la diversitat  de personatges de la cooperació internacional.
 
Actualment la CEDAW està ratificada per 186 Estats Membre, els quals es comprometen a implementar-la en els seus respectius països. El Comitè de la CEDAW està configurat per 23 persones expertes en la defensa dels drets de la dona, escollides, cada 4 anys, pels propis Estats Membre. Aquest Comitè és qui fa el seguiment de la implementació dels acords de la CEDAW en aquests Estats Membre i qui detecta i investiga casos on es violi sistemàticament i greu aquests mateixos acords.

En una entrevista realitzada per IPS (Inter Press Service, News Agency), Silvia Pimentel, vice-presidenta del Comitè de la CEDAW , considera que després de 30 anys de l’existència de la CEDAW, el principal avenç per a la dona és que hi ha més consciència sobre els drets de la dona i sobre la importància de promoure la igualtat i la no-discriminació.  El Comitè de la CEDAW emet les Recomanacions Generals cada 4 anys en coherència amb les investigacions que realitza en base a informes lliurats pels propis Estats, les Nacions Unides i les ONGs. El Comitè persisteix en la importància que té implementar i integrar els resultats nascuts d’aquestes Recomanacions Generals, insistint en què no són suficients els canvis a nivell legislatiu sinó que també calen els canvis de “facto” (canvis en les condicions actuals). Un cop emeses aquestes Recomanacions Generals, els governs estan obligats a contestar adjuntant les mesures que prendran. A partir d’aquí, el Comitè avalua aquesta resposta i proposa als Estats la millora de 2 punts del llistat, atorgant dos anys més a aquell Estat per a poder implementar les mesures pertinents.   

Malgrat l’existència d’aquest Comitè i els progressos que s’han fet, la pròpia CEDAW presenta deficiències quant a contingut, aspectes que en un principi no es van incloure, segons Pimentel, perquè les condicions polítiques i la conjuntura d’aquell moment(desembre de 1979) no ho permetien.. Així doncs, la problemàtica de la violència contra les dones no està present en el document de manera explícita. Va ser cap el 1992, a través de dues Recomanacions Generals efectuades pel Comitè, que es va poder incorporar aquesta problemàtica. En quant als Drets Sexuals i Reproductius de la dona, tampoc estan expressats com a tal en la CEDAW. Només se sobreentenen aquests conceptes a través d’un dels articles de la Convenció i d’una Recomanació General que inclou els conceptes de Salut Sexual i Reproductiva acordat en les Conferències del Caire (1994) i de Beijing(1995).

Som conscients, doncs, de la realitat que tenim davant: celebrem 30 anys de vida de la CEDAW, celebrem també 30 anys de reclam i d’exigència. La violació sistemàtica dels drets humans de la dona en molts països, el no reconeixement dels drets sexuals i el dret a la salut sexual i reproductiva, la omnipresent violència contra les dones, el silenci i el tabú de les diferències entre home i dona, de la inequitat de gènere, en definitiva, el reclam i l’exigència de tots els reptes que encara falten per assolir. 

http://www.ips.org/mdg3/qa-three-decades-of-progress-for-womens-treaty-but-many-challenges-ahead/#more-2577