Els drets sexuals estan absolutament invisibilitzats

  • Failed to open file:

     

    Universitat Pompeu Fabra, Campus Universitari Mar.
    Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida,planta baixa.
    c/ Dr. Aiguader, 80. Barcelona
    Del 15 de gener al 15 de febrer de 2010

    Es tracta d’una exposició que recull les tres temàtiques de la campanya (accés als medicaments, condicionants de gènere en l’accés a la salut i morts evitables), donat que es tracta de problemàtiques que no ocorren de manera independent, sinó que van totalment lligades.

    Properament informarem de quan tindran lloc les visites guiades.


     

  • Failed to open file:

    Universitat Pompeu Fabra, Campus Universitari Mar.
    Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida,planta baixa.
    c/ Dr. Aiguader, 80. Barcelona
    Del 15 de gener al 15 de febrer de 2010

    Es tracta d’una exposició que recull les tres temàtiques de la campanya (accés als medicaments, condicionants de gènere en l’accés a la salut i morts evitables), donat que es tracta de problemàtiques que no ocorren de manera independent, sinó que van totalment lligades.

    Properament informarem de quan tindran lloc les visites guiades.

     

Amb l’objectiu de promoure l’exercici lliure de la sexualitat separat de finalitats reproductives, una organització internacional que treballa en planificació familiar va acordar a Buenos Aires la primera Declaració dels Drets Sexuals per a tot el món.

"Volem que els Estats es comprometin a protegir aquests drets i que a les pròximes reunions de Nacions Unides es consagrin", va dir a Inter Press Service (IPS) la brasilera Carmen Barroso, directora regional de l’hemisferi occidental de la Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF per les seves sigles en anglès).

La Declaració, elaborada després de dos anys de treball d’un equip multidisciplinari, planteja que "la sexualitat és una part important de l’ésser humà" i que exercir-la lliurement "és part dels drets humans". Busca així, avançar en la noció del dret al plaer sexual independentment de les finalitats reproductives.

La Federació, amb seu a Nova York, té presència a més de 150 països i realitza capacitacions i assistència tècnica per a la promoció i defensa de la salut sexual i reproductiva d’homes i dones a tots els continents.

L’especialista va sostenir que a Amèrica Llatina hi ha "inèrcia" per part dels governs que accepten propostes per desenvolupar qüestions de salut sexual, però que no les tradueixen en polítiques públiques. Persisteix, a més, una tendència "tremendament conservadora" provinent dels Estats Units.

"La nova administració -va dir amb referència al govern de Barack Obama- no exporta més aquesta ideologia obscurantista, anticientífica i absurda que no aprova l'ús de preservatius i argumenta que aquests no serveixen per a res, però aquesta resistència es manté a la regió", va explicar.

Hi ha a més "raons estructurals" a Amèrica Llatina que frenen la consecució de drets sexuals, com la pobresa, la falta d'educació, l'iniquitat de gènere i altres desigualtats "entre classes socials, entre ètnies, algunes molt desfavorides, i entre regions, fins i tot dins d'un mateix país", va remarcar.

Barroso, experta en salut sexual i reproductiva, va recordar que els drets humans van guanyar força a mitjans del segle XX i es van ampliar durant els 90 amb les drets de la infància. A mitjans d’aquella dècada, les Nacions Unides van acordar els drets reproductius "però la sexualitat va quedar com un remolc”, va dir.

"Es parlava de drets sexuals i reproductius, però a l’hora de veritat tan sols eren els reproductius", va destacar. El 1995, durant la Conferència Internacional de la dona a Beijing, es van introduir els drets sexuals però per la via negativa. "El dret de les dones a no patir mal, violència o coerció en l’intercanvi sexual”, va recordar.

"Era un pas endavant, però no es parlava del dret afirmatiu a la recerca del plaer, que només ara comença a tractar-se”, va celebrar. "Per això, des de IPPF oferim aquesta declaració com una eina per avançar en la noció particular dels drets sexuals", va afegir l’especialista.

La declaració reconeix que les persones menors de 18 anys són posseïdores de drets sexuals i requereixen un enfocament particular basat en el concepte d’"autonomia progressiva". Segons això, l’autoritat dels pares va cedint a mesura que els joves adquireixen capacitat de decidir.

El document també planteja que les persones "han de poder gaudir de la sexualitat" i "escollir si desitgen o no formar una família". Indica que "totes les dones tenen dret a la informació, educació i serveis necessaris per a la protecció de la seva salut reproductiva, maternitat segura i avortament segur".
Abans de la presentació de la declaració, persones expertes llatinoamericanes liderades per Barroso van celebrar el Primer Fòrum Llatinoamericà sobre Joves: Autonomia i Confidencialitat, amb l’objectiu d’intercanviar experiències sobre serveis de salut sexual per a menors d’edat.

Consultada per IPS, l’advocada xilena Lidia Casas, de la Universitat Diego Portales, va remarcar que en els darrers anys la discussió a Amèrica Llatina "va girar al voltant de la reproducció humana" i en la restricció o distribució de mètodes anticonceptius. "Hi ha una negació de la sexualitat, que va quedar fora del debat", va reflexionar.

Per a l’especialista, els drets sexuals "estan absolutament invisibilitzats en els serveix de salut". "El tema del plaer no existeix en els consultoris, i amb prou feines està començant a aparèixer entre els homes per el Viagra", va remarcar.

Les persones expertes que van assistir al fòrum van coincidir en que una de les claus per avançar en l’agenda dels drets sexuals és l’educació, un assumpte que recull també la declaració.

Segons Barroso, els Ministeris de Salut i Educació d’Amèrica Llatina van firmar el compromís d’incorporar la salut sexual a les escoles pel 2010, però segons el seu criteri es tracta “d’un compromís retòric, sense polítiques públiques que el recolzin".

A la regió, va dir, abunden els projectes "pilot" que no es disseminen per la resta del país i hi ha també experiències que restringeixen l’educació sexual a una classe de biologia per any a la que pot parlar-se o no de mètodes anticonceptius.

Font: IPS. Article de Marcela Valente