RIO DE JANEIRO,– Amb la possible participació de tres dones d’alt càrrec com a candidates a les eleccions del 2010 per la presidència del Brasil, sembla inevitable qüestionar-se la visió de gènere en la campanya electoral, fet històric de la democràcia d’Amèrica Llatina.

Aquest escenari sense precedents serà una bona oportunitat per a la defensa del gènere i aprofundir en les qüestions clau, incloent una millora de la participació de les dones en la política i una plataforma que garanteixi els drets de la dona. Quan encara no han estat proclamades oficialment com a candidates, els seus respectius partits ja les han presentat com a potencials aspirants alhora que comença a aparèixer un suport signifactiu a les enquestes de les votacions.

La primera possible candidata és Dilma Roussef, del Partit de Traballadors (PT), que ha estat escollida per a la successió del president actual Luiz Inácio Lula da Silva, ja que ell no renovarà la seva candidatura (seria la tercera).
Una segona potencial candidata és Marina Silva, una activista ecològica important i una veterana de l’entorn del PT qui va rebutjar el seu càrrec el maig del 2009 degut a discrepàncies amb Lula sobre la planificació d’infrastructures a la selva Amazònica. Silva, després de 30 anys d’activisme en el PT, es desvinculà oficialment del PT i passà a formar part del partit que actualment representa, Partit Verd (PV).

La tercera i darrera possible candidata és Heloísa Helena Lima de Moraes, del Partit Socialisme i Llibertat (P-SOL), una escissió del PT. Però la seva candidatura a la presidència és dubtosa ja que ha de decidir entre la presidència o renovar el seu càrrec com a senadora una altra vegada. 

 
 La sociòloga Fàtima Jordão, directora del programa de televisió de Sao Paulo, TV cultura, recorda que Brasil ha tingut candidates femenines en el passat. Però no polítiques competents com aquestes tres dones actuals, que pertanyen a partits de prestigi, transmeten un discurs consistent, reben un suport econòmic i disposen de possibilitats de guanyar. Les enquestes presenten que les tres possibles presidentes poden obtenir entre un 5 i 20 per cent de les votacions el que es tradueix a un suport significatiu però encara molt allunyat i per sota del suport a José Serra, candidat de l’oposició del Partit Social Democràtic Brasileny (PSDB), que de moment lidera amb un 40 per cent les enquestes de votació. “Mai hi ha hagut masses votants disposats a votar a una dona”, diu Jordão. Segons Jordão, es planteja un nou escenari que inevitablement posarà sobre la taula les qüestions de gènere com a prioritat de la campanya, a través de les relacions de gènere, els estils i imatges que cada vegada són més utilitzats . 
 

Patricia Rangel, política científica, veu l’existència de vàries candidates femenines com “extremadament positiva” tan pel seu valor simbòlic com per la possibilitat que té una presidenta dona d’oferir avenços en els drets de les dones. En termes simbòlics, una candidata femenina a la presidència representa un canvi en el paradigma polític i contribueix en el procés desconegut de les dones com un actor més de la política. Segons Rangel, a través del Centre Feminista d’Estudis i Assessoria (CFEMEA), "la societat patriarcal reprodueix la idea que la política és afer dels homes" i les dones candidates són un desenvolupament positiu quan “canvien els estereotips i els rols assignats a les dones”. Brasil va ser un dels primers països d’Amèrica del Sud en concedir a la dona el dret a vot, però té un dels nivells més baixos en la representació femenina a nivell públic, segons les dades obtingudes per la Unió Inter-Parlamentària (IPU), la organització internacional dels parlaments.
Per a Rangel, hi ha diversos factors que influencien en la poca participació de les dones en la política, incloent el fet i la responsabilitat que els hi pertoca en ser mares i dones separat de qualsevol activisme polític, els insults i les provocacions que han de suportar com a dones en la política oficial, i les expectatives tan altes i irracionals que es demanen a les dones polítiques amb comparació a les seves contraparts masculines. “Les dones sempre han de demostrar que són més capaces que els homes per tal de ser acceptades i, un cop se’ls otorga un alt càrrec, sempre se’ls hi demanarà molt més” exposa ella. 

En el mateix moment que s’anuncia aquest aparent avenç al Brasil, altres titulars apareixen a la premsa internacional, mostrant el contrast de realitats en la situació mundial.Mentre Brasil sembla apostar fort per l’increment de la presència de dones a les candidatures, al sud del continent africà, a Namíbia, es pronostica una caiguda del 30,8% al 25% respecte la presència de dones al parlament. Aquest fet suposa un endarreriment en les mesures per assolir la meta a la que s’havia compromès la SADC (Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Austral), d’arribar al 50 per cent de representació femenina parlamentària el 2015. 

 La representació femenina als parlaments és molt sovint considerat com a indicador de la situació en quant a l’apoderament de les dones en els països. De fet, així és com ho exposa l’IEG (Índex d’Equitat de Gènere) del Social Watch, organisme internacional que analitza el progrés en equitat de gènere a nivell mundial i redacta un informe anual al respecte.

El passat 23 de novembre, podíem llegir que a la Índia ,tot i ser el número 24 d’una llista de 134 països ordenats de major a menor participació política de dones, no presenta una millora real de la població femenina en termes d’educació i de salut, ni en inclusió en el mercat laboral.

Davant de tots tres casos, doncs, s’evidencia la importància de la lluita per la representació femenina en la política, però a més, que l’assoliment de l’equitat de gènere no és només qüestió de la lluita per la paritat, sinó que cal remoure el fons de les institucions polítiques i les administracions públiques, perquè aquestes, sigui quin sigui el grau de presència femenina, apliquin una transversalitat en perspectiva de gènere real i vetllar perquè un cop assolit qualsevol graó, no es pugui tornar enrera.