El preu de venta d’un medicament representa, entre d’altres aspectes, un factor decisiu en l’accés a un tractament determinat, sobretot en els països més empobrits del planeta i entre els sectors més pobres de la població. Health Action International (HAI) denuncia aquesta situació i ens presenta l’exemple concret del ciprofloxacino, un antibiòtic sense patent d’ús comú, del qual ha pres una “fotografia”  global per a  detectar quin és el seu preu actual.

Membres i col·laboradors de l’àmplia xarxa  d’HAI van visitar diverses oficines de farmàcia  per analitzar el preu del producte de marca original i l’equivalent genèric, de preu menor.
Es van recollir les dades de 93 països,  on el preu per a un tractament de 7 dies amb ciprofloxacino oscil·lava entre els 0,42 i 131 $, com pot veure’s en el mapa interactiu  realitzat amb els resultats obtinguts i en el qual s’aprecien les grans diferències de preu  per a aquest medicament.

Encara que aquests preus no es consideren representatius de la situació en un país determinat, ja que existeix una gran variació de preus dins d’alguns països, sí que donen informació sobre la fase final de la cadena de subministrament i, a més, són un indicatiu del què els pacients haurien de pagar si abonessin el preu íntegre a la farmàcia, fet que no succeeix  en aquells països  on l’Estat subvenciona part del preu total del medicament.  

Els resultats confirmen que els preus poden variar àmpliament entre els països i dins dels mateixos. Tot i que la patent sobre el ciprofloxacino va expirar fa uns anys, la diferència de preu entre el genèric, de menor preu, i la marca original (el “recàrrec” de la marca) és considerable en molts països. Per exemple, Colòmbia comptava amb el recàrrec de marca més ampli d’entre els 93 països estudiats, sent el preu de la marca original 60 vegades el preu del genèric.  Colòmbia presentava a més, el cost per tractament amb ciprofloxacino de marca original més elevat (131,47 $): un pacient a Colòmbia paga 200 vegades més del que pagaria un pacient a Indondèsia, Laos, Myanmar, Sri Lanka i Vietnam, on el preu de l’equivalent en genèric oscil·la entre 0,42 i 0,66 $, fet que es tradueix en una diferència entre Colòmbia i el sud-est Asiàtic  de gairebé el 20.000%. El preu mig de la marca original mostra poca variació en països de riquesa diferent. En canvi, el preu mig dels genèrics disminueix a mesura que la riquesa del país descendeix. 

L’ús de medicaments genèrics de preu menor és un pas significatiu cap a la millora de l’accés al tractament. En el cas concret del ciprofloxacino, el fàrmac genèric està disponible principalment a un preu molt menor que el producte de marca original i, en molts casos, existeix un ampli marge per a reduir el preu del genèric encara més, fent que el tractament sigui encara més assequible.
Amb la difusió d’aquest estudi facilitat per HAI, des de la campanya “Salut per al desenvolupament” subratllem la necessitat a nivell mundial d’un compromís per part dels governs per promocionar l’ús i la confiança en el medicaments genèrics i incitar la seva producció i distribució. És necessari que potenciïn l’educació en l’ús racional dels medicaments i que pressionin per a ampliar la quantitat de població amb accés als medicaments existents en el mercat, així com promoure la investigació de nous tractaments.

http://www.haiweb.org/medicineprices/05012010/Global_briefing_note_Spanish.pdf